THE FELIUETTES (Teatre Maldà)
“Laia Alsina, Maria Cirici, Laura Pau i Gerard Sesé al piano van a per totes i ens ofereixen alguns dels moments més brillants de la temporada teatral.La bajanada, l’absurd i el teatre dins del teatre (elevat a cotes 
que fan empetitir als mestres d’aquest recurs) encaixen sense fissures gràcies a un bon punt de partida conspiranoic, una direcció que no afluixa el ritme i tres actrius que s’hi llencen a la piscina amb aquella seguretat i convicció que sovint costa trobar als nostres escenaris. ” Christian Machío, Recomana
“Tres esplèndides actrius i cantants acompanyades al piano per un músic que creix cada minut que passa.(…) Moments punk, lírics i èpics, emotius i àcids. La comicitat s’aconsegueix per tots els mitjans. Hi ha gags visuals, musicals, lingüístics. The Feliuettes en tenen prou amb un piano i dues portes perquè tot un món faci implosió”. Màrius Serra, La Vanguàrdia
“Tres polifacètiques actrius-cantants, magnifiques les tres (Laia Alsina i Riera, Marta Cirici i Laura Pau) (…) pertanyen a les brillants promocions d’actors-actrius, dramaturgs i directors, amb esperit polifacètic, sorgides de l’Institut del Teatre en els darrers anys i que malgrat la seva joventut, tots són just a la dècada dels trenta, han adquirit un alt grau de maduresa, mestressa professional i un constant talent creatiu.” Ferran Baile, Recomana
“Molt bones veus i sorprenents còmiques que es multipliquen en una infinitat de personatges’” Juan Carlos Olivares, Time Out
“Les The Feliuettes poden alternar la broma amb la sorpresa d’un tema cantat a tres veus amb pulcritud”. Jordi Bordes, El Punt Avui
“The Feliuettes, considero que el muntatge ha de figurar entre els millors d’aquest any. (…) I és que les actrius ( Laura Pau, Laia Alsina i Maria Cirici ) i el pianista Gerard Sesé t’arrosseguen al seu joc des del primer minut i no deixen que abandonis el taulell fins que la comèdia ha guanyat la partida” Selecció Butxaca, The Feliuettes un dels millors espectacles de l’any.
” Un pianista que actua bien, tres actrices que cantan como si hubiesen nacido en Londres y un guión enloquecido sobre NURIA FELIU. Recomendado para fans de la Feliu y, sobretodo, para los NO FANS de la Feliu.” El Tricicle recomana The Feliuettes
“La peça és un instrument per al lluïment de les tres actrius i cantants protagonistes, Laia Alsina, Maria Cirici i Laura Pau, les tres noies que entre versió i versió dels grans clàssics de la Feliu acabaran formant un trio vocal en el més pur estil americà, però amb un toc molt i molt català” Marc Rosich. Butxaca.
“L’excel·lència del conjunt rau en molts detalls, el més important dels quals és la professionalitat de les tres actrius que li donen suport, Laia Alsina, Maria Cirici i Laura Pau, les quals canten, ballen, gesticulen, accentuen un histrionisme hilarant i evidencien el bon nivell de les noves generacions d’actors i actrius” Júlia Costa. Llegir en cas d’incendi.
ES FA FOSC (Sala Flyhard)
“La Xantal (Laia Alsina) l’amfitriona de la trobada, és un personatge que crea simpatia, tristor i compas
sió a parts iguals, no saps ben bé com entendre’l. I això es manté fins el darrer minut de l’obra.(…) La Sala Flyhard ha programat una obra viva i potent, amb un final turbulent que provoca una certa sensació de terror al públic, un sentiment difícil d’experimentar en teatre.” David Bueno, Núvol digital de cultura.
“Tanto su interpretación (Gemma Deusedas), como la de Oriol Casals y Laia Alsina Riera son muy destacables. Los tres consiguen interpretar todos los tópicos genéricos que esperamos con una sincronización perfecta. Sin llegar a la parodia extrema y siempre metidos en el personaje, propiciarán el chiste o la broma siempre que corresponda pero desde la seriedad de su interpretación. En los giros dramáticos también destacan por su adecuación a la propuesta, así como por defender los momentos más inverosímiles del género, que el público acepta como marca obligatoria” Fernando Solla, En Platea.
“El conjunt, ben articulat, es beneficia de la bona feina dels seus intèrprets, Gemma Deusedas (Anna/Alba), Oriol Casals (Pol) i, molt especialment, Laia Alsina i Riera (Xantal, una Carrie entranyable).” Carme Tierz, Recomana.
“(…)la tasca dels tres actors és clau. Mantenir l’equilibri entre el misteri (què està passant, a fora?), el terror (estem encomanats? Ens convertirem en zombies?) i l’argument (hem de sortir d’aquí, com sigui!) és una feina delicada”. Toni Polo, Recomana.
“La peça aguanta molt, gràcies a la mirada assassina i alhora ingènua de Xantal.” Jordi Bordes, Recomana.
GENERACIÓ DE MERDA (Teatre Poliorama)
“Xavi Morató i el seu equip esdevenen els reis Mides moderns capaços de convertir en situació còmica, en acudit i en gag tot el que toquen”Crítica Generació de Merda al Poliorama. Revista Teatre Barcelona
VERDAGUER, OMBRES I MADUIXES (Teatre Atlàntida de Vic)
“Les dues representacions de ‘Verdaguer, ombres i maduixes’ van acabar amb el públic dempeus ovacionant l’equip del musical.” El 9 Nou
“Obeses (amb reforç instrumental), Ferran Frauca, Pere Tió, Pep Faré i la resta d’equip artístic i tècnic d’aquest musical situa l’escenari del teatre musical català de nou a l’alçada que aquesta categoria mereix. http://www.nuvol.com/critica/verdaguer-enaltit-per-obeses/
BALNEARI MALDÀ: L’EDUCACIÓ (Teatre Maldà)
“Cabaret en estat pur (…) Una raspallada lúdica, teatral, divertida.” Andreu Sotorra, Núvol Digital de Cultura.
“La companyia del Maldà, Els Pirates Teatre, plantegen per aquest segon trimestre l’abordatge a l’educació. Ho fan amb la seva frescor de sempre.El seu és un humor blanc, que no deixa de revelar algunes veritats que clamen al cel.” Jordi Bordes, Recomana.
“Laia Alsina, Queralt Casasayas, Maria Cirici i Bernat Cot ens interpreten tots els personatges (…) Un repartiment que s’ho passa molt bé en escena i que fa que el públic també s’ho passi molt bé.” Nicolas Larruy, Teatro BCN.
“Como en la primera parte (“La Identitat”), los intérpretes Laia Alsina, Queralt Casasayas, Maria Cirici y Bernat Cot, acompañados por la pianista Ariadna Cabiró, directora musical del espectáculo, hacen un trabajo excelente, encarnando a unos personajes muy cómicos” Cultura y algo más.
“Els Pirates ordeixen estratègies i tenen talent i capacitat per fer-nos sortir de la sala cantant i rient, i a més , ens proporcionen matèria de reflexió, que no és poca cosa. Lúdicament recomanables. 10/10” Lena Paüls.
LA POLS I L’ERA (Auditori de Barcelona i Canet Rock)
“En los cimientos, un cuarteto sólido y el trío vocal The Feliuettes, sustrato voluptuosos para las evoluciones de un pizpireto Joan Colomo y del “soul-sona” de Eduard Gener y Eric Sueiro (The Saurs)” La Pols i l’Era a l’Auditori, El Periódico.
Hi ha una banda de músics magnífica recuperant la sonoritat dels seixanta amb ritmes entre pop, jazz i funk i un cor sublim de noies: The Feliuettes” La Pols i l’Era a l’Auditori, Núvol el digital de cultura.
“Dos músics esperpèntics, Guillamino i Oriol de Balnzó, s’uneixen per escriure temes en català a partir de clàssics dels seixanta i per tocar-ho en directe fitxen una banda collonuda: Toni Molina (bateria), Gerard Cantero (baix), Jordi Rudé (teclats), Genís Bou (saxo, flauta) i Laia Alsina, Maria Cirici i Laura Pau (cors).” La Pols i l’Era a l’Auditori, La Tornada
PAELLA A L’ATUR (direcció i dramatúrgia)
“Vida real, condensada i salpebrada, un documental guionat i una obra de teatre on mostrar-lo. Aquesta és la recepta de l’espectacle que dirigeix Laia Alsina a La Vilella” Mercè Rubià, Revista Teatre Barcelona.
NO WE CAN’T (direcció i guió)
Ficción innovadora, arriesgada, interesante y de calidad. No we can’t, dirigida por Laia Alsina y Mireia Giró Costa, escrita por Laia Alsina. Ganadores del Showcase de Pilotos de Ficción. Mención especial del jurado por el trabajo de los actores.” Showcase Pilotos de Ficción, Serielizados.
“Mencions especials del Jurat: No we can’t. Dirigida per Laia Alsina i Mireia Giró Costa, escrita por Laia Alsina. Pel treball actoral i la interpretació.” Anoia Diari, Zoom Festival.
“En aquest fals documental seguim la Marta i el Francesc, una parella que no ha complert els seus somnis professionals ni les seves aspiracions vitals. Com que en temps de crisi s’ha de ser emprenedor i valent, encara que no tinguis ni idea de com fer-ho, decideixen muntar un negoci de paelles a domicili. El desastre està assegurat.” No we can’t programat a la BTV, Tube d’assaig.
LAIA ALSINA RIERA 